Sembla que va ser ahir

Tinc la sensació de que va ser ahir quan vaig acabar l'institut i va començar tota la moguda de la universitat. Sembla ahir quan VLC em semblava un lloc desconegut on no em feia gaire ganes d'estar.

Però si no m'equivoque contant ha passat molt de temps, tant que sembla una vida sencera. Es complicat descriure les sensacions viscudes en este espai de temps; tantes matinades agafant el 'magnífic' transport públic per anar a la universitat, tantes nit en vela, ja bé fora pel Carme, per Benimaclet o per 'Blasco', tanta gent coneguda en llocs diversos de la ciutat o de les rodalies, tants kilometres fets per carrers, avingudes o passejos, en els quals erem jo, la bici i un toc de música.

Ara us dic que el lloc que era estrany, s'ha fet familiar en la rutina diaria. Inclús diria que s'ha fet menut, desprès d'haver fet una breu visita per BCN. Diuen que quan deixes de tindre-ho, es quan te n'adones que ho volies, almeys això diuen.