I finalment el somni s'ha fet realitat

El dia 30 vaig tindre el privilegi d'assistir al concert que U2 va fer en Barcelona. Feia temps que volia viure l'experiència, però el grup irlandès no fa gira tots els anys, així que amb l'eixida del nou disc, no podia perdre l'ocasió. Dit i fet, juntament amb un grup d'amics vam aconseguir les entrades fa gairebé 4 mesos i finalment està setmana s'ha complit el somni.

El concert fou en el Camp Nou. Sobre les 19:00 estàvem allí i no vam tardar a entrar. La panoràmica de l'escenari, increïble. Un estructura amb 4 potes descomunals estava alçada sobre el camp, plena de llums i altaveus i culminada amb una antena. En la panxa, penjat entre les potes es podia veure una pantalla completament circular i baix la plataforma on anaven a actuar els músics.

Al cap de poc, a les 20:00 va començar Snow Patrol, molt coneguts per la seua cançó Chasing Cars, que van tocar uns 45 minuts. Desprès d'un parèntesis, a les 22:00 va explotar l'eufòria en veure els 4 components de U2 caminar sobre l'escenari. El concert va comptar amb temes del nou disc, juntament amb cançons anteriors que els han fet aplegar on estan avui com Pride(in the name of Love), Sunday Bloody Sunday, Vertigo, With or without you o Beautiful Day entre d'altres. Al final i desprès de 2 hores i 15min el concert va acabar. Ens vam quedar amb gana de més, sobretot de sentir cançons que es van quedar en el tinter com Elevation o Even better than a real thing.

Una de les anècdotes de la nit va ser que Bono es va permetre el luxe de connectar en directe amb l'Estació Espacial Internacional; l'altra va ser quan es va posar la camiseta del Barça que li havia regalat el seu amic Pep, un gest que per suposat va embogir al públic. Tot açò són mostres de la magnitud que té el nom U2. En conclusió una nit per a emmarcar i que quedarà enregistrada en les nostres memòries.